Històries d'enquadraments

Enquadrar és una tria essencial quan es fa un pla. Vol dir decidir els límits de la imatge (què quedarà dins i què fora; què veurem i què no), determinar quin espai ocuparan les figures principals, definir la composició del conjunt; en definitiva, vol dir decidir què i com volem filmar. En aquesta activitat farem el mateix, però esplaçant la nostra mirada no per un espai real, sinó per un quadre o una fotografia.
Si mirem amb atenció un quadre o una fotografia descobrirem que conté infinites històries. Aquesta activitat proposa explorar-les, crear-les i explicar-les a partir de triar un enquadrament: determinant una nova imatge a l’interior del quadre o fotografia.
A més a més d’iniciar-nos a l’art cinematogràfic i fotogràfic, “Històries d’enquadraments” propicia una forma intensa, personal i creativa de relacionar-nos amb l’art. D’una banda, situa l’alumne en una posició activa, d’interacció real amb l’obra, a través del treball de la mirada. De l’altra, hi ha la dimensió narrativa. L’activitat possibilita que sigui el propi alumne qui atorgui sentits nou
s a allò que mira. Inventar una història de ficció que correspongui a l’enquadrament realitzat ajuda a omplir de sentit el fet d’enquadrar tot desenvolupant la creativitat, la imaginació i les capacitats lingüístiques.

Aquesta dona,la Sònia es la veïna del alcalde Miquel, fa temps a la universitat va conèixer una dona molt repel·lent, la Carme que, aquesta, volia ser la seva millor amiga de la Sònia, però la Sònia l'odiava. Aquell dia la Sònia va veure a la Carme passejant pel mateix parc que ella i es va ficar d'esquenes i amb el barret a la cara per que no la reconeixes malauradament la Carme es va donar conte i va anar a parlar amb ella. La Sònia que no podia aguantar-la mes li va dir:

Mira tu a mi mai mas caigut bé si no al contrari em caus molt malament i no nomes ara si no que en els anys de universitat també.

• La Carme tota trista s'en va anar. A la Sònia li va sentir molt malament ho que havia fet aquell dia per això, l'endemà s'en va anar a casa seva i va demanar-li perdo parlant i parlant la Sònia es va adonar conte de que la Carme no era tant repel·lent i des de llavors van ser unes amigues genials. Un dia una amiga de la Sònia va visitar-la a casa i, li va dir que avia conegut a un noi que li agradava molt però que s'emblava molt dolent, la Sònia li va dir parla amb ell i veuràs com no es tant dolent com sembla dir: et faré cas.

Dintre de dos setmanes la Sònia es va començar a preocupar pel fet de que no les trucat, ella la truca i sobtadament ningú li va agafar el telefon va anar a casa seva i es va trobar a la dona asseguda a un racó com si traumatitzada i li va preguntar que li havia passat ella li respondre: man violat.